No vaig a parlar del modest equip de música que hi ha en ma casa, sinó de la fidelitat. Potser, quasi sense dubte, la paraula fidelitat ens porta directament a pensar en una relació de parella. Però només com a dada curiosa, el seu significat original està vinculat a la lleialtat d’una persona cap a un senyor o rei, i segons la seua etimologia, significa servir a un déu. Quin canvi!.
A més, sovint les tendes, els hipermercats, les companyies de telèfons, les gasolineres, etc. també ens ofereixen les seues targetes o altres mètodes de fidelització de clients. Per què ens preocupa tant la fidelitat?. O el que és pitjor, i centrant-nos dins la relació de parella, per què ens preocupa la infidelitat?. Potser es dega que som éssers insegurs, possessius, que busquem l’estabilitat i ens preocupa la incertesa, a més de la soledat, el desengany, l’abandó, la traïció.
Llavors, al llarg de la història l’ésser humà ha anat desenvolupant les mil i una maneres possibles per lluitar contra la deslleialtat, assegurant-se així la fidelitat d’una persona, d’un exèrcit, d’uns súbdits, d’un aliat, de la parella... S’han creat sagraments, rituals, lleis i castics, amb els que es pretén acotar els límits d’una relació, per evitar eixa possible infidelitat, convertint la lleialtat en una obligació, que potser igualment acaba atemptant contra les llibertats particulars de cadascú. Ara bé, què passa quan tot açò perd validesa?.
Realment, si tant ens preocupa aquest fet, també cal preguntar-nos: Per què pot donar-se la infidelitat?. Potser no cal donar-li massa voltes a l’assumpte i és necessari aclarir que si hi ha satisfacció entre les parts implicades, la fidelitat estarà, sense necessitat de voler posseir-la i controlar-la. Ara bé, quan comencen a haver-hi insatisfaccions, o altres ens puguen oferir una cosa més adequada als nostres interessos, és quan s’obri la porta cap al món de la infidelitat.
Així que potser, seguint la seua lògica, per evitar tota mena d’infidelitat, és necessària la plena satisfacció de les parts implicades en una relació, siga del tipus que siga, també reciclant-se constantment cadascú per adaptar-se i oferir el millor a l’altre. I per descomptat, el primer pas per aconseguir tot açò, és la comunicació. Però bo, després de tot, no pot ser tan senzill, donat que per això som especialistes en complicar les coses.
-- Daniel Balaguer http://www.danielbalaguer.es https://sites.google.com/site/danielbalaguer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada