Estem en crisi: no hi ha treball i molta gent esgota les
prestacions per desocupació; han tancat moltes empreses; hi ha retallades per
totes les bandes; apugen els impostos; baixen o es congelen els salaris… Ja ho
sabem!
No podíem imaginar res pitjor, però açò comporta importants
conseqüències entre la població: creix el nombre de persones al marge de la
pobresa; descendix el nivell adquisitiu de les persones i per tant l'accés a
l'educació, a la sanitat, a la salubritat alimentària i de la llar; deixem de
poder permetre'ns xicotets extres o capritxos com anar desdejunar-se al bar,
renovar el mòbil, comprar joguets als fills; estirem la duració del calçat; no
renovem vestuari…
Però encara diuen que no estem tan malament, que ací ningú es
mor de fam, com si fóra esta l'única necessitat les persones d'una societat
suposadament desenrotllada com la nostra.
No sé fins a quin punt confiar en la veracitat d'esta
afirmació, i això que he estat molt de temps col·laborant amb algunes s en
programes en programes de banc d'aliments. Potser no arribem encara a la
situació que des de fa anys assota als països de l'anomenat tercer món. Ací, al
nostre país, he vist de tot, però continue veient cada vegada a més persones
buscant entre la brossa d'un contenidor. Sí, alguns d'ells busquen objectes que
tal vegada puguen intercanviar per diners, però en esta última setmana vaig
poder veure una persona rescatant rosegons de pa dur d'un contenidor de brossa.
Açò em diu que realment hi ha persones que estan passant verdadera fam.
És cert que abans d'arribar a la mort per inanició,
espremudes les vies assistencials, una persona pot ser capaç de robar o buscar
en un contenidor, però eixes entitats que practiquen un assistencialisme
caritatiu que cobrix algunes necessitats bàsiques de persones anomenades
desfavorides o vulnerables, també estan patint les retallades, precisament en
una època en què hi ha molta més demanda dels seus servicis. Per tant, açò
provoca que no puguen donar cobertura a moltes persones o que les que atenen,
vegen minvades les ajudes que reben.
Així, és lògic veure que cada vegada més persones es vegen
obligades al furt o la busca entre la brossa per a poder subsistir. I açò mai
és tasca fàcil. S'ha de véncer l'amor propi, l'orgull, el sentit de la
humiliació, la vergonya, la moralitat. D'esta manera, els que no s'atrevixen a
robar, són els que es veuen forçats a recórrer a les deixalles. Açò és molt més
que una situació lamentable, però que no es prenguen mesures respecte d'això per
part dels dirigents d'un país, que preferixen mirar a un altre costat, encara
és molt més deplorable.
Fotografia de Majo Revert, del seu blog "Viajar con el Alma"
