SENSE CANVIS


A sovint sent gent queixar-se de la seua vida: que si ja és molt major; que si no hi ha treball; que si la crisi; que si estan sols; que si s'avorrixen; que si no coneixen a ningú; que si no saben fer una altra cosa; que si no tenen parella; que si no servixen per a una altra tasca; que si és que són tímids; que si tot és una merda… I així seguixen un dia rere altre sense que res canvie en les seues vides, fins a tal punt, que ja estan acostumats a viure d'esta manera. Assumixen la seua desgràcia com una cosa que els ha donat la vida així, sense que es puga canviar; sense que ells puguen fer una altra cosa que resignar-se i queixar-se. I encara que pareixen no estar a gust, és l'única cosa que coneixen i si un poc ha de canviar, sempre els ha de vindre “de fora”, com un colp de sort, igual que creuen que els ha vingut la vida.
Pocs volem veure i assumir que la vida que tenim, és conseqüència del nostre caràcter i decisions. Com tot en la vida, també el nostre caràcter s'ha anat formant, en este cas, amb l'educació i el tracte rebut dels nostres pares, la cultura, les creences, l'escola, els amics, les vivències, etc. I sempre hem pres decisions en funció de la nostra comoditat, satisfacció, pors, gustos i desitjos, que alhora, han estat igualment influïts pel nostre caràcter, aptituds i entorn. Sempre ens hem mogut dins del que coneixem. En gran manera, ens fa por el canvi, perquè ens és desconegut, pel “què diran”, per si “fiquem la pota”, per si “fem el ridícul”, per si ens “fem mal”… Curiosament, mai pensem en positiu: i si triomfem? I si ens ix bé? I si trobem un altre treball? I si aconseguim parella? I si ens ho passem bé?
Moure's cap a allò que s'ha desconegut, canviar, requerix moure's, valor i esforç. Però en realitat, diuen que les persones tendim més cap a l'estabilitat que al canvi. Com apunta un refrany popular: “Val més roín conegut que bo per conéixer”. I ací perdem l'oportunitat de millorar la nostra existència. Ara, si fem sempre el mateix, no esperem que res canvie en les nostres vides.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada