He de
dir que solc anar a platges naturistes, que de la mateixa manera la gent les
anomena lliures, on precisament podem trobar moltes persones, mai millor dit
"lliures", que com curiosament també es diu, han "eixit de
l'armari". Admet que encara em resulta un tant d'estrany o rar veure dos
hòmens o dos dones besant-se com a parella, però pense que açò només és una
cosa cultural, que els meus fills o els meus néts ho veuran com quelcom
completament natural, si altres no s'encaboten abans a tornar-los a tancar una
altra vegada dins de l'armari d'on tant de temps els ha costat eixir.
Principalment han sigut les creences religioses dels que creuen que tenim una
ànima immortal tancada en este cos caducifoli, les que han fet que moltes
persones quedaren recloses en l'armari, segons pareix per anar contra les lleis
de la naturalesa. Pot resultar curiós que només els que s'han atrevit a eixir
de la presó d'un cos sexual, han pogut amar, sense metàfores i idealitzacions,
a una persona del seu mateix sexe.
Si
hi ha alguna cosa de roín en l'homosexualitat, és la intolerància cap a ells,
la incomprensió i la repressió a què han sigut sotmesos. I si realment hi ha un
Déu en qui creure, segons unes lleis divines escrites que diuen que hem de
perdonar i no hem de jutjar a ningú, sens dubte este Déu ens ha posat a prova
per a veure quins són els lligams i limitacions del nostre cos i la nostra ment
i al seu torn, pren nota en veure com deixem de perdonar i jutgem als altres
des d'una postura que part d'una completa ignorància sobre eixes persones que
senten l'amor, l'afecte, la passió i l'afecte com una cosa totalment diferent.
Pense
en com pot ser una de trista vida en solitari i com pot de gratificant ser la
vida en parella ben portada, que oferix afecte, comprensió, calor, suport...
Així que tots mereixem algú que ens acompanye en el camí de la vida. I què
importa el sexe de la persona per a este propòsit? I si entre una cosa i una
altra, també podem, perquè no disfrutar del plaer que ens proporciona eixa
sexualitat humana tan diferent de l'animal, purament procreadora?
Tal
vegada molts es consideren molt progressistes, però en este sentit, seguim en
l'edat de pedra, perquè el respecte humà, siga quina siga la seua ideologia,
creença o inclinació sexual, continua fent mossa en les nostres relacions amb
els altres. Com es diu: “Viu i deixa viure”.
