L’OR DELS POBRES

Vivim en un món governat pels diners, no per les persones que els van inventar, que avui són les seues titelles. Així, aquesta creació ha comprat a les persones, apoderant-se d'elles, enverinant-les amb l'avarícia: una persona amb diners, sempre en tindrà pocs, mai en tindrà suficients, sempre en voldrà més, i més, i més, i més, fins i tot a costa dels altres, explotant-los, dominant-los, fent que passen patiments i misèries, sembla que sense que açò els taque mínimament la consciència. Però a més, els diners també són l'origen dels cassos de corrupció, del tràfic d'influències, que van desbaratant més aquesta magolada societat avariciosa.

Els que no tenen tanta fortuna econòmica, diuen que els diners no donen la felicitat, però sempre acaben afegint que ajuden. Així, obtenir diners és el fi de tothom. Uns treballen per diners, altres esperen que els toque la loteria; també hi ha qui enganya a la gent per traure'ls els diners, o qui directament furta diners o el que siga per vendre-ho i traure diners, com és el cas dels robatoris dels cables de l'enllumenat urbà. Sense anar més lluny, l'altre dia, de camí cap a casa quan tornava de treballar, em vaig trobar a dos dones cridant a dos joves, que semblaven fugir botant entre els murs, escales i bancals. Eren poc més de les tres del migdia. Al passar pel costat d'aquelles dones, mostraven gran indignació perquè sembla que els dos joves havien estat traient els cables d'una farola, situada en l'accés davant d'un centre educatiu. A plena llum del dia! Dos joves, en edat d'estudiar o treballar!

El coure sembla que està de moda, que es cotitza bé. Així, els que no tenen or o els resulta més difícil abastir-lo, busquen coure, que és molt més fàcil d'obtindre: les ciutats estan plenes. Una farola per ací, altra per allà, un parc... Són objectius summament fàcils, però abans, aquestes coses sembla que es feien de nit; ara ja ni tan sols importa. No cal fer torns nocturns si de dia es veu millor.

A este pas, entre la crisi i les ciutats assaltades pels lladres del coure i altra mena de vandalisme, com pintades i altres danys en el mobiliari urbà, prompte sembla que les nostres ciutats acabaran semblant-se a eixes urbs futuristes que vaticinàven les pel·lícules del cinema, on es mostrava una societat decadent i miseriosa. No cal una guerra. Nosaltres mateixos anirem conduint-nos cap ací.

Com el petroli, que sembla que anem tocant fons, el coure també s'acabarà. Què serà lo següent?

--   Daniel Balaguer  http://www.danielbalaguer.es  https://sites.google.com/site/danielbalaguer

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada