Fa algues setmanes em van passar una curiosa i curta enquesta sobre l’educació dels fills. Una de les qüestions que em cridava bastant l’atenció versava sobre quins eren els mitjans de comunicació que veiem en casa i l’horari d’emissió o la cadena. No els interessava o no els preocupaven quins eren els meus estudis, idiomes que parlava o si llegia o no. També em preguntaven sobre què valorava en l’educació dels meus fills (a la qual cosa vaig respondre que em preocupava l’afectivitat, el desenvolupament de les competències o capacitats personals i les habilitats socials o de relació, en fi, algunes de les coses que sovint passa per alt el model educatiu). Altra qüestió versava sobre què em preocupava en la seua educació (a la qual cosa vaig respondre resumidament que era la manca de sentit crític, que sempre ens ha fet combregar amb rodes de molí, i un model educatiu basat en els sistema de producció d’una fàbrica, o el que jo anomene “tipus granja de pollastres”, qüestió última que vaig pensar uns minuts més tard una vegada entregat el qüestionari).
I per últim, la qüestió potser més destacable de totes, que em preguntava si jo veia l’educació com la millor inversió, i més de cara al futur dels meus fills, i acabava preguntant molt invertiria a l’any amb una educació que em donara garanties. Ací sols vaig posar un altre petit resum: que l’educació de qualitat ha de ser accessible per a tothom.
Malgrat que no sé la procedència d’aquest estrany i absurd qüestionari, del que intueix que procedeix d’una escola privada, potser ací cal reflexionar sobre l’existència d’escoles privades i altres anomenades públiques, que en si ja constitueixen un clar exemple classista i discriminatori, que separa les èlits que poden pagar-la, dels pobres o persones humils i treballadores que no s’ho poden permetre. Aquest és potser l’únic model educatiu que necessita una vertadera reforma, a banda també de les maneres de donar eixa educació, on tots han d’arribar a unes determinades notes amb idèntics continguts per a tothom, sense tindre massa en compte a l’alumne. També resulta curiós que eixes escoles privades tinguen una base que ells anomenen cristiana i plena de valors, quan precisament els valors que promou l’essència d’eixa fe és la humilitat i un apropament cap a la gent més necessitada, que queda ben lluny de la pecúnia que cal aportar per tindre eixa educació que ells ja destaquen i diferencien com “de qualitat”. Em sembla vergonyós, summament injust, egoista e inhuma que sols la gent amb diners puga tindre accés a una educació o una assistència sanitària de qualitat.
Potser per acabar, cal dir que l'única forma d'evitar la discriminació, i per tant el conflicte, és per mitjà de la igualtat, i òbviament, aquesta ha d’estar per damunt dels diners, perquè al cap i a la fi, les persones són molt més importants. És una llàstima veure que som tan pobres, que sols mirem pels diners.
--> -- Daniel Balaguer http://www.danielbalaguer.es https://sites.google.com/site/danielbalaguer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada