Tal vegada ens puga resultar curiós mirar en l'etiqueta de qualsevol peça de vestir, o en l'interior d'un component electrònic, o el que siga que se'ns ocórrega. Pareix que tot està fet en eixe vast i conegut país oriental. Es diu que allí es treballa per un plat d'arròs, i sovint, inclús amb l'explotació infantil, sense que als consumidors finals d'eixe producte els afecte la consciència. També diuen que com en aquell país la mà d'obra és tan barata, per això totes les anomenades grans empreses fabriquen allí. Potser cabrà preguntar-nos: Com pot ser tan barata la mà d'obra i al seu torn produir tant?. Alguns diran que el nivell de vida allí és més baix que al nostre país, tan baix, que inclús resulta més barat pagar els elevats costos de transport des d'aquell país a la resta del món. Altres tal vegada diran que és qüestió de mentalitat. Pareix que allí la gent naix per a treballar.
La qüestió és que un país en què els drets humans pareixen quedar tan lluny com el destí de les mercaderies que exporta, fabrica el món sencer i a més va creixent, o com l'anomenen altres: és un país emergent. Ara tot el món viu davall la pressió dels mercats i la guerra dels preus. Així, les empreses locals no poden competir amb el preu del que es produïx allà en el llunyà orient. Però un altra dada curiosa és que hi ha empreses que produïxen allà i ho venen al preu que costa fer-ho ací, obtenint per tant un major marge de benefici. Per a mi este no és més que un significativa dada de l'abast de la cobdícia humana, però tal vegada, el pitjor de tot és que ja no és la producció, els diners o el president d'un poderós país el que governa el món, sinó que realment estem governats per la cobdícia humana, que aliada amb els diners, és capaç de crear espolis, abusos o crisis mundials perquè abaixe el nivell de vida de la major part dels habitants del planeta i concentrar tota la riquesa en només unes poques mans.
Ara, en estos temps, tots els presidents són titelles en mans dels que controlen l'economia mundial, i la resta de ciutadans, pareix que únicament som els peons, totalment sacrificables per a protegir els interessos de la resta de les fitxes del tauler. I mentrestant, tots eixos peons treballen, o simplement viuen i seguixen avant somiant arribar al costat oposat del tauler i convertir-se en un alfil, una torre, un cavall o inclús una reina, perquè inclús han sigut ensinistrats per a viure de l'esperança. I altres es queixen en les xarxes socials, caricaturitzen la crisi o a les seus titelles, mentrestant, cada vegada són més persones les que s'acosten al llindar de la pobresa; les que perden sa casa, el seu treball; les que han de recórrer a la caritat dels altres; les que no poden pagar-se la seua pròpia salut…
Tu estaries disposat a treballar només per un plat d'arròs?. No t'has plantejat un món diferent, un poc millor?
--> -- Daniel Balaguer http://www.danielbalaguer.es https://sites.google.com/site/danielbalaguer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada