ÉS MÉS CÒMODE


"Les persones tendixen més a l'estabilitat que al canvi", va dir a la seua classe aquell conegut psicoterapeuta al que vaig tindre l'oportunitat de conèixer. És a dir, som peresosos, ens acomodem, no ens agrada canviar, i menys l'esforç que suposa haver d'adaptar-nos.
Durant milions d'anys d'evolució en la terra, les diferents espècies han hagut d'adaptar-se a un món ple de canvis. Aquesta capacitat d'adaptació, és la que els hi ha permet sobreviure. Així, les espècies que no han sabut adaptar-se, han quedat extingides. Però ara arribem al nostre temps, amb l'espècie humana, i potser una cosa és haver evolucionat físicament, però altra ben diferent la capacitat d'adaptació de la nostra ment, que malgrat que és la més plàstica i evolucionada de totes les espècies del planeta, sembla resultar summament peresosa davant els canvis, potser baix la fatiga d'un cos que ha anat evolucionant fins arribar al que som, deixant-nos aquesta empremta en els nostres gens.
Així, ens resulta més còmode donar-li el nostre vot a un partit polític que involucrar-se en la millora de la nostra societat; és més còmode agafar el cotxe, l'ascensor o les escales mecàniques que haver de caminar; és més còmode comprar una planta crescuda que guardar la llavor i plantar-la; és més còmode comprar el menjar preparat que cuinar; és igualment més còmode veure les notícies o sentir la ràdio que llegir un periòdic, o veure una pel·lícula que llegir el llibre; també és més còmode posar al xiquet davant el televisor que dedicar-li temps, o comprar-li qualsevol cosa abans que donar-li afecte; igualment és més còmode agafar un traductor electrònic que aprendre un idioma, o guardar un número en el telèfon abans que memoritzar-lo en la nostra ment; és més còmode queixar-se dels polítics i la crisi en les xarxes socials que implicar-se en les accions per millorar el nostre entorn; és més còmode donar almoina que participar com a voluntari en una ONG; és més còmode parlar que escoltar, sentir que comprendre; és més còmode prendre alguna píndola per aprimar-se, que passar hores fent esport en un gimnàs; és més còmode tirar un embolcall allà on ens ve que buscar una paperera; fins i tot és més còmode conviure amb una parella entre la que ja no hi ha afecte que fer una nova vida amb altra parella...
I així, una cosa rere altra, anem confirmant el que va dir el psicoterapeuta: que no ens agrada canviar. Ara tenim formades les nostres creences, la nostra vida, els nostres costums i potser una situació com la que viu el món actualment ens diu que hem de canviar, que hem d'aprendre a adaptar-nos a la nova situació. ¿Serem capaços de canviar o una vegada més ens deixarem arrossegar per la peresa, o esperarem que siguen els altres els que promoguen el canvi?.


Daniel Balaguer

http://www.danielbalaguer.es

https://sites.google.com/site/danielbalaguer

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada