UN PORRET?



Fumar marihuana pareix que està de moda, com al seu dia ho va ser obrir un bar en un cantó, o després muntar una immobiliària, o després crear una fruiteria, o fins i tot ara tindre també un mòbil amb Internet. Passejant pel carrer, qualsevol pot inhalar estos efluvis, fruit de les emanacions d'un vianant fumador que camina davant de nosaltres amb la major indiferència, sense preocupar-se que hi haja xiquets darrere. El curiós, és que en esta moda no hi ha diferència generacional, ni es hi ha diferència generacional requerix maduresa ni intel·ligència; així, fumen majors i jóvens, potser sense la major consciència de problema, perquè pensen que és una cosa natural, que inclús ells mateixos es cultiven a casa.
Però que siga natural no vol dir que siga innocu. De fet, en la naturalesa hi ha bolets, herbes, baies o altres elements que directament resulten mortals en el seu estat natural. Encara que en este cas potser no es tracte d'una planta mortal, un porro equival de cara a una afecció pulmonar, a fumar 6 o 7 cigarrets de tabac, a més de l'alteració del funcionament del cervell, una cosa sens dubte res sa, natural o ecològica.
També hi ha els que defenen la seua legalització considerant que ocasionaria menys consums i problemes que la seua prohibició, però l'alcohol i el tabac són legals, es consumixen més que els porros i tots coneixem les morts per accidents de trànsit que produïx l'alcohol o per les malalties respiratòries que produïx el tabac, que igual que succeïx amb els porros, també afecten els anomenats “fumadors passius”, és a dir, als que estan respirant al costat d'un altre que està fumant.
Igualment, en la seua defensa, hi ha els que s'acullen als efectes terapèutics que es diuen d'esta particular planta, per la qual cosa creuen que tampoc ha de ser tan roïna. Però estos efectes s'utilitzen de forma controlada en alguns casos de càncers terminals, valorant que aporten més beneficis que riscos. Entre ells, a llarg termini provoca pèrdua de memòria, reduïx el rendiment, altera les capacitats cognitives... Augmenta el risc de patir psicosi, esquizofrènia o depressió...
Però bo, després de tot, els que fumen estaran segurs que és una cosa que controlen, que no necessiten, que poden deixar quan vullguen, que no suposa una addicció, potser sense ser capaços d’estar un mes sense fumar-la. En realitat, tampoc es paren a pensar que el cervell dirigix totes les funcions de la resta dels òrgans del cos; així, és la base de la intel·ligència humana, memòria, desitjos, sentiments i emocions. L'espècie humana va nàixer per a usar el seu cervell. Els porros juguen amb ell i el destruïxen a poc a poc. Quan més prompte es comença a fumar, pitjors són les seues conseqüències.
-->
--   Daniel Balaguer  http://www.danielbalaguer.es  https://sites.google.com/site/danielbalaguer
LEER MÁS...

UN PAÍS DE XORIÇOS



Es deia abans que al nostre país es lligaven els gossos amb llonganisses, com una frase feta per a indicar ostentació de riquesa i malbaratament, tot, perquè segons la història, un empresari xoricer no va trobar res que lligar el seu gos i amb les presses, va agafar unes llonganisses i en això que va passar algú, va dir: “mira si són rics que lliguen als gossos amb llonganissa”.
Com no, llonganisses a part, en este país també tenen fama els seus pernils i embotits ibèrics, potser el més peculiar dels quals és el xoriço. Així doncs, tenim de dos classes: l'embotit pròpiament dit, i un altre que és molt més pesat de digerir i que és el verdader símbol nacional de la corrupció, que aconseguix una de les millors posicions en este rànquing mundial.
Consideracions gastronòmiques a part, és tal la importància d'este “embotit”, que qualsevol sap fer-lo. Només falta que hi haja cursos oficials de “faça's un xoriço”, perquè en este país, està clar que de treballar i de ser honrat, ningú es fa ric ni viu prolíficament. A més, tenim una particular justícia en què se sanciona durament el delinqüent comú que roba un cotxe o una bossa de mà, i en canvi, una persona que roba o “desvia” cap a la seua butxaca o la d'un parent una descomunal quantitat de diners que no son seus, i la justícia resulta d'allò més lleugera amb ell, si és que arriba a acusar-li d'alguna cosa. D'altra banda, també hi ha persones que han aprés ja una tècnica més depurada i van surfejant entre el desvergonyiment, la bona fe de les persones i els buits legals per a anar vivint a costa dels altres.
A mi, com a molts altres, totes estes situacions ens resulten indignants, però potser només jo siga dels que pensen que cal anar traient, espolsant i greixant les guillotines, que amb un sol cap xoricer que rodara, un altre seria el procedir dels deshonrats. Per sort per a alguns, de moment encara vivim en un país prou civilitzat per a no procedir d'esta manera, però qui sap: si les coses es posen pitjor… Tal vegada arribem a seguir els exemples d'altres revolucions semblants que ja fan història.
-->
--   Daniel Balaguer  http://www.danielbalaguer.es  https://sites.google.com/site/danielbalaguer
LEER MÁS...

CARTA ALS REIS MAGS



Benvolguts Reis Mags, com tots els anys, arribeu a les nostres terres carregats de regals per a grans i menuts. És tradició escriure-vos una carta amb allò que vos demanem, encara que és clar que ho tindrem si ens ho mereixem, si hem sigut bons durant l’any. Perdoneu-me si sense pretendre cap recriminació, ara vos dic que de vegades sembla que sou molt indulgents amb alguns, perquè al cap i a la fi, els porteu tot el que demanen i més, malgrat que s’hagen portat malament. I així, també hi ha qui demana algunes coses que mai li arriben, fins i tot, havent-se portat molt bé. No és per res, però em sembla una injustícia com tantes altres que hi ha en aquest món i amb les que segurament haureu segut arrossegats sense adonar-vos-en. És normal que la gent deixe de creure en vosaltres i pense que son els pares. Però encara ens podreu tornar la il·lusió.
Llavors, si he sigut bo o no, vosaltres ja ho sabreu; jo no vaig a defensar-me ací. Però per la meua part, coneixent la situació de crisi, que com tots heu d’estar patint, no vos vaig a demanar quasi res material, de manera que  esta és la meua llista:
Així, vos demane una mica més de justícia per a tots, i no per als que tenen el poder o els diners. Demane també que es pague per la corrupció, l’avarícia i la manca d’honestedat i no amb una pujada d’impostos i retallades als innocents. Vull persones més honrades i íntegres en el poder, que no sucumbeixen als interessos propis, sinó que realment treballen pels ciutadans, que al cap i a la fi els han donat el poder. Llavors és igualment necessari una mica d’enteniment per als polítics i una llanterna, perquè sembla que van perduts en un camí ple de foscor. Per descomptat que no cal oblidar-se de la feina: que tothom tinga una ocupació digna, sense cap tipus d’explotació o abús. Voldria també salut i que aquesta no siga un dret exclusiu de les persones amb diners. Igualment és necessari que porteu més amor que mai, perquè la gent l’ha perdut entre la publicitat i les compres. També demane un pack indivisible d’humilitat, igualtat, tolerància i solidaritat per a cadascú, perquè així les persones ens puguem relacionar millor, amb més comprensió i menys conflictes. Voldria que tothom s’alliberara dels pardals que té al cap i puguen albirar allò que és vertader, sense creure que uns són millors que els altres o només ells tenen la raó. I finalment, demane que s'antepose la salut del planeta terra, als interessos d’uns pocs, i al consum desmesurat, contaminant i esgotador de recursos.
Potser m’he deixat alguna cosa, però tampoc vull ser avariciós i pense que amb açò serà suficient.
Diuen que vosaltres sou Mags. Jo fa temps que vaig deixar de creure en la màgia, però per favor, permeteu-me creure de nou i que tothom crega en ella. Moltes gràcies.
-->
--   Daniel Balaguer  http://www.danielbalaguer.es  https://sites.google.com/site/danielbalaguer
LEER MÁS...