Resulta curiós caminar pel carrer i observar la gran quantitat de gent que hi ha enganxada a aquests petits aparells. N’hi ha de xiquets, de joves i de majors. Uns d’ells, enganxats per les orelles, altres per la vista, i molts d’ells, manotejant-los constantment. Així, és sorprenent, alhora que potser una mica terrorífic, el poder que tenen els mòbils a les nostres vides, que fins i tot ens captiven quan anem al volant d’un vehicle, o mentre creuem un semàfor de vianants alhora que xatejem.
En ells podem dur fotos, música, vídeos o altra informació personal; amb ells també podem accedir al correu o Internet, consultar el tràfic, accedir al compte del banc, comunicar-nos amb els amics i familiars, emmagatzemar les dades que recordar en el nostre calendari, veure per on anar a un determinat lloc amb el cotxe, llegir el periòdic o una novel·la... Potser són massa coses per aquest petit i en aparença innocent i insignificant aparell. Fins i tot, arriba a ser tal el seu valor, que el podem assegurar per si el perdem, ens el roben o es trenca.
Però no sols podem estar enganxats a l’aparell en si, sinó que també ens té enganxats al consum elèctric i la connexió a Internet, a banda d’un desmesurat consum de tecnologia que es renova a diari amb nous models que tenen més prestacions, generant així una gran contaminació i explotació dels recursos naturals en els seus imparables processos de manufacturació. Però realment, sembla que açò no ens importa als consumidors, que ens creiem lliures, però que en realitat som dependents, addictes, esclaus del consum i les tendències; que alhora creen distinció entre els que tenen aquesta marca o model de telèfon o l’altre; entre els que estan a l’última o entre els que s’han quedat enrere; entre els que saben utilitzar-los i els que no.
Potser aquests aparells mòbils realment arriben a ser necessaris, però crec que devem donar-los només la importància justa. A més, sovint també acaben fent d’intermediaris entre les persones: no podem o no ens sabem comunicar si no és per mitja d’aquests dispositius i entre altres efectes, açò crec que no és massa bo per al cervell humà, que per a desenvolupar-se, necessita de la interacció amb altres persones; que per madurar, necessita del contacte humà, que per molt que aconseguim millorar-ho, potser mai ens donarà una màquina.
-- Daniel Balaguer http://www.danielbalaguer.es https://sites.google.com/site/danielbalaguer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada