L’ART DE BUSCAR ESCLATA-SANGS

Fa setmanes que les muntanyes estan plenes de gent buscant esclata-sangs. Uns, veterans, altres, aprenents i potser molts, buscant omplir el temps lliure al que els obliga l'atur o la jubilació. Hi ha gent que sap on buscar-los, o millor dit, on trobar-los, perquè gent que en busca, n'hi ha molta, però gent que en troba, potser no tanta. I aquests mai diuen on es poden trobar, guardant la ubicació del preat rodal com un tresor. Així, també hi ha qui remou tots els matolls o a qui sols li queda girar la muntanya cap avall i sacsejar-la bé per traure-li qualsevol cosa. Però igualment hi ha qui observa pacientment els petits monticles que van alçant els esclata-sangs a l'emergir de la terra, escarbant sols en el lloc exacte. També hi ha qui sap contar els dies des de les pluges de finals de l'estiu, i n'hi ha qui es guia quan veu la gent vindre amb les cistelles plenes. Hi ha qui coneix les espècies de fongs comestibles i altres que sols coneixen l'esclata-sang. Hi ha qui sols en busca per les rodalies, però també n'hi ha qui fa molts i molts quilòmetres per trobar-ne. També hi ha qui inverteix moltes hores, caminant d'ací cap allà amb la vista clavada al terra. I n'hi ha qui dóna unes passes i prompte es desmotiva quan no troba res. I després de tot, hi ha qui sap que no en troba per circumstàncies concretes i hi ha qui li tira la culpa al mal oratge o a la quantitat de gent que ha passat davant d'ell.

Potser buscar feina se sembla a buscar esclata-sangs: hi ha molts que diuen buscar-ne i són pocs els que en troben. Així, hi ha qui inverteix jornades senceres amb aquests menesters, i hi n'hi ha que enviant quatre currículums ja pensen que ho tenen tot fet. Hi ha qui es mou sense importar-li les distàncies i n'hi ha qui no es mou de les rodalies. Hi ha qui de seguida es desmotiva quan veu que no troba res, i potser alguns encara continuen buscant i buscant. Potser tothom espera trobar feina del que coneix, del que ha fet sempre, però potser són menys els estan disposats a canviar d'ofici i s'obrin a altres possibilitats. Igualment crec que són pocs els que observen les tendències del mercat o les necessitats de les persones per oferir-los un determinat servei. I altra cosa potser certa, és que ningú ens dirà on o com trobar-ne.

Sabem que corren temps difícils, que per molt que busquem, realment no hi ha feina perquè l'economia està aturada, però ací està la terra, que encara ens dóna de menjar; que té molts camps erms, amb arbres abandonats; que igualment està donant menjar als animals. Qui sap: potser és moment de tornar als pobles que van abandonar les nostres generacions anteriors, llavors en busca de més comoditats, ara, en busca de menjar.
--   Daniel Balaguer    http://www.danielbalaguer.es    https://sites.google.com/site/danielbalaguer

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada