Corrent temps difícils, on es trontollen els valors, la feina, les nostres creences, les certeses, les relacions, l'estabilitat, i tot el que eren les nostres seguretats. Potser així, de vagades la foscor ompli els nostres pensaments. Llavors cal buscar un poc de claror en les nostres vides, fent coses que ens agraden, que ens estimulen, que ens traguen del nostre amagatall. També pot ser necessari aprendre a viure amb més humilitat, valorant les coses senzilles, com gaudir de la natura, o de les bones amistats, o passar més temps amb els fills, veient-los créixer, jugant amb ells, sent la seua guia i suport; parlant dels assumptes dels grans i dels menuts; recercant, experimentant i assaborint els sentiments; compartint les seues rialles i també els moments de tristesa.
Potser uns dels esdeveniments que més satisfacció i bons records ens evoquen després al llarg de la nostra vida, són fets com quan vam conèixer a una xica, o el primer bes, la primera experiència sexual, l’enamorament, quan vam començar a viure en parella, el casament, i com no, el naixement d’un fill.
El temps passa i no es pot recuperar. Sovint no hi solen haver segones oportunitats, i menys quan som pares d’un fill, que malgrat que en puguem tindre més d’un, cadascun d’ells serà únic, com també ho serà el temps que puguem passar amb ell.
Els xiquets omplin les cases d’alegria i activitat, alçant tot un rebombori, que malgrat que també puguen comportar maldecaps, igualment són portadors de rialles i felicitat. Per a mi és una experiència meravellosa, que pel moment tinc la sort i l’oportunitat de poder compartir amb bastant de temps.
Així, tinc les meues responsabilitats i obligacions, i m’agrada fer moltes coses que ompliguen el meu temps, servisquen per a altres o em facen sentir útil, però quan isc de casa, també estic desitjós de tornar, per passar més temps amb la meua parella i els xiquets, fills o nebots; jugant, rient, aprenent d’ells i amb ells, o simplement, sentint-los prop, delectant-me quan em destorben de les meues ocupacions perquè reclamen la meua atenció, o una petita ajuda, o un senzill somriure o agafar-los en braços.
Crec que aquesta és una de les experiències més gratificants i per les que mereix la pena viure la vida i gaudir al màxim d’ella. Necessitem ser feliços i els nostres fills també ho mereixen. Potser passar temps amb ells i escoltar-los és una de les millors maneres d’aconseguir-ho.
-- Daniel Balaguer http://www.danielbalaguer.es https://sites.google.com/site/danielbalaguer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada