Potser una de les coses a les més que ens hem acostumat els éssers humans és a la transgressió del que anomenem com “la norma”, és a dir, constantment botem per damunt de tot allò que està prohibit. Així, està prohibit prendre drogues, i molta gent continua prenent-ne; està prohibit agafar el cotxe després de beure alcohol, però són nombrosos els cassos que es produeixen, alguns d’ells amb efectes mortals; també està prohibit sobrepassar els límits de velocitat, però qualsevol pot circular per damunt del permés, fins i tot en ciutat o en autopista, perquè curiosament també construïm cotxes amb motors que dupliquen la velocitat permesa; igualment està prohibit fer foc en la muntanya, potser volent evitar els incendis, però tampoc ha evitat que se’n produïsquen, fins i tot sembla que ara n’hi ha més que abans; tampoc es pot circular en bicicleta per alguns senders, per evitar l’erosió, i no obstant es permet fer macroautopistes i línies de ferrocarril o gasoductes que parteixen en dos totes les muntanyes al seu pas; està prohibit acampar per qualsevol lloc en la muntanya, potser per evitar que la gent abandone les seues deixalles, però hi ha barrancs plens d’escombraries, cosa igualment prohibida; està prohibit robar i cada dia continuen produint-se més i més robatoris de totes les maneres imaginables; també està prohibida la pirateria, i molta gent utilitza programes o jocs pirates per a l’ordinador o la videoconsola o es fan milers de descàrregues de música i pel·lícules; també s’ha prohibit fumar en establiments públics i ara sembla que li concedeixen a un inversor estranger que es puga fumar en el seu recinte; igualment està prohibit el maltractament o la violència i sovint veiem per la televisió casos de violacions i violència de gènere que arriba a acabar en mort; fins i tot, s’ha prohibit la prostitució i també hi ha països on es castiga l’homosexualitat o la pedofília, sense que això haja aconseguit acabar amb aquestes pràctiques...
I així, cada dia ens van prohibint més i més coses i el que sembla que és una democràcia, acaba amb més prohibicions que les que hi havia en una dictadura. I ara em pregunte jo: Han servit d’alguna cosa tantes prohibicions, si tot el que està prohibit continua fent-se al marge de la llei?
Llavors pot semblar un absurd crear tantes prohibicions, si al cap i a la fi, a efectes pràctics, uns o altres sempre acabem saltant-nos aquesta o l’altra prohibició com la cosa més natural, pensant que és una cosa que tothom fa. Però, perquè hi ha tantes prohibicions?. La resposta és senzilla i respon al tipus d’individus que van caracteritzant aquesta època. Així, enter les persones sembla que cada vegada hi ha més abusos, més irresponsabilitat, més individualisme... que provoquen que pensem en l’altre el menys possible, però per si fora poc, sense el menor remordiment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada