LA VIA NEGRA

Des de fa uns anys, a la nostra ciutat la gent podia gaudir d’un bon passeig en un entorn natural, bonic i potser privilegiat, de manera molt accessible per a fer a peu, sense grans desnivells ni dificultats, donant-li ús a una antiga via del ferrocarril, pel que mai va arribar a circular tren algun. Aquests traçats, que en hi solen haver per quasi tot el territori nacional, s’anomenen “Vies Verdes”. Potser ací, aquesta “Via verda” era un poc més especial per estar connectada entre dos extrems de la nostra ciutat, a banda de tindre paviment i també llum en els seus túnels.

Des que es va inaugurar, són centenars de persones les que caminen, corren i circulen en bicicleta, fent exercici, xerrant i estant en contacte amb la natura. Però en aquest traçat, abunden els túnels, alguns d’ells amb vora d’un quilòmetre de llargària, que fins fa poc, estaven il·luminats.

Ara, ja no hi ha llum, potser no perquè unes persones vertaderament necessitades van decidir arrancar el coure del traçat elèctric per a vendre’l a canvi d’uns diners que els permeten subsistir uns dies més en aquests durs temps que corren, sinó perquè el que comunament anomenem desgraciats, malfactors, lladres, delinqüents, han decidit traure diners d’una de les maneres menys decoroses i antisocials conegudes.

Aquests personatges, que fins i tot és possible que no siguen ni de la nostra ciutat, venen aquest i molts altres materials obtinguts en els seus robatoris. És un fet que succeeix ací i en molts altres llocs, ocasionant despeses i molèsties als ciutadans, i més especialment, als ajuntaments. El que resulta impensable és que encara no s’hajen adoptat mesures per atallar aquests delictes.

Recorde una pel·lícula que vaig veure en la meua adolescència, en la que per evitar els robatoris en eixa societat suposadament més avançada, s’aplicaven ja mesures dràstiques com un sistema de seguretat, en el cas, dins del propi vehicle, que directament acabava amb la vida del lladre, electrocutant-lo. Potser arribe un temps en el que l’anomenada classe dominadora i enriquida, arribe a instaurar uns sistemes de defensa del seu patrimoni com aquest davant una societat més empobrida, amb un augment de la delinqüència al més primitiu instint de la supervivència.

Centrant-nos en la realitat i pel moment sense arribar a ser tan dràstics, potser una de les mesures preventives a adoptar, seria substituir el coure per fibra òptica, que no permet traure eixe benefici que té el preuat metall en el seu reciclatge, però sembla que aquest és inicialment un gasto elevat. Així, potser, altra de les mesures, ara pal·liatives, seria major control sobre les empreses del reciclatge i la procedència dels materials que reben, evitant així aquesta lladreria. Però sembla que com moltes coses al nostre país, aquesta és una altra més de les circumstàncies en les que es mostra bona part de la indiferència de l’administració.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada