Hi ha tres grans poders que dominen part de l’univers, i més especialment la nostra ciutat. Aquests són el poder inaugural, el poder fester i el poder electoral. Però per desgràcia, aquestes forces només operen durant uns pocs dies a l’any i no sempre. De vegades passen com un cometa: cada cert temps.
Així, el poder inaugural, fa que en pocs dies, es creen nombrosos llocs de treball, que a destall, són capaços de fer-ho tot en quatre dies per que tot estiga preparat el quint dia, que és quan el polític o l’autoritat de torn ho ha d’inaugurar tot. Generalment al sext dia, ja podem trobar alguns desperfectes a causa de la pressa en la que s’ha fet tot.
Després tenim el poder fester, que quinze dies o un mes abans de la festa mou cel i terra per que la nostra ciutat estiga engalanada per a rebre al visitant, com si fora més important que la gent que viu durant tot l’any en ella. Així es posen llums al carrer, es netegen parcs i jardins, es fan esplanades per aparcar i s’instal·len pixadors. I com tot, se’n va un dineral per a tres dies a l’any.
I per últim, tenim el poder més potent, però per desgràcia més espaiat i sembla que també amb una durada menor. Però el millor de tot, és que aquest poder és capaç d’actuar no només en la nostra ciutat, sinó fins i tot en un país sencer. Es tracta del poder electoral. Aquest és capaç de crear coses com un parc infantil en només dos dies, o començar obres d’eixes que mai comencen, o arreglar voreres, vials i posar baranes en parcs on els nens juguen prop dels cotxes o inclús organitzar festes multitudinàries en les que fins i tot poden arribar a convidar els jubilats per a dinar; això per no parlar dels diners que és capaç de moure en el camp de la publicitat, omplint els carrers i les bústies de tothom, amb lemes que ni els van a les fotos o que ni tan sols ells es creuen, però que sembla que queden bé i fan que es cotitzen millor. Així que a mi només em queda pensar que d’alguna manera ens veuen com autèntics borregos que qualsevol pot comprar en una granja, tractant de seduir-nos per que ens endinsem en el camió que ens durà a l’escorxador o “matadero”, que sona més clar. Llavors em pregunte: no seria més fàcil posar una tenda d’eixes com les de “Compro Oro”, en les que en compte posara “Compro Votos”?.
Així, no eixim de cara o creu, potser perquè creguem que mes val roí conegut que... Potser no som capaços de creure o imaginar que altres polítics de grups minoritaris no ho pugen fer bé, almenys en els seus primers anys de legislatura. Ojala aquestes dos forces politiques dominants es quedaren en el cul a l'aire i arribaren a veure com es queden fora del bombo!, però això només és la major de les ficcions que ni les multitudinàries acampades o manifestacions són capaços de convertir en realitat.
